viernes, 7 de enero de 2011

A veces...

A veces, los días resbalan sin sentido para dejarte desenvolver los gestos atrapados. Remirar expresiones, palabras y actos ayudan a vislumbrar los trazos a seguir. A veces, la piel requiere absorber por los poros lo que no ha de ser. La calidez va fluyendo con las horas, la calma entra por los sentidos. A veces, el guiño acaricia sensualmente y deja estremecimientos que de otra manera no podrían ser. Se aparta lo superfluo, se abraza lo que quizás pueda ser. A veces, lo que podía haber sido ya no podrá ser. A veces, el tren puede llegar a pasar más de una vez pero nunca más de dos. Si se aprende a vivir el presente no quieres revolver del revés.
Iuska-Gener 2011

4 comentarios:

  1. Què tal, Sònia

    A vegades més val deixar que les coses flueixin per si soles, sense més

    De tota manera, bona reflexió la teva


    salut i peles

    ResponderEliminar
  2. Hola Gregori, molt de gust de saludar-te. Sí una mica d'això tracta aquesta reflexió ;-)) però res que passi per la ment es queda sense anàlisi...

    Salut i amor

    ResponderEliminar
  3. Sí es cierto en todos los sentidos, con una vez basta. Pero "a veces" fluye así. Besos Pepa.

    ResponderEliminar